El lligall "P. Plana", del Pere Plana Castany, aplegat abans de 1936.

Recull de poemes dispersos, més o menys catalanistes tots ells. D'autors de la Renaixença alguns, i altres de personatges diversos, extrets de revistes i diaris d'una època llarga abans de la nefasta guerra. Algun podria haver-n'hi de L'Esquella de la Torratxa i de La Campana de Gràcia. També, bastants, amb tendències de components eclesiàstics. Tot plegat és un expedient entranyable que em va transmetre el meu pare, conservat des de que el seu germà Pere ja no va tornar.

El primer (esq.) de la segona fila.

Secció Musical dels "Lluïsos" de Sant Andreu de Palomar.

Pere Plana Castany [el meu Oncle Peret],
* 14 de març de 1914, a Tàrrega (l'Urgell); + 5 de novembre de 1938, a Corbera d'Ebre ? (Terra Alta).
Tenia 24 anys.

Afeccionat a la literatura, a la fotografia (bastantes fotos familiars son d'ell), al teatre, la música i a moltes altres coses. Catòlic ("molt de missa", deia ma mare). Capturat pels feixistes en caure el Front de l'Aragó, va optar per canviar de bàndol per sobreviure. Cent tretze cartes a casa, de primer; després, silenci. Morí a la guerra civil, l'últim jorn de la Batalla de l'Ebre, a conseqüència d'un "obús perdut", lluny del front.

Jo en vaig rebre les cartes i prou llibres interessants que van ser d'ell, un recull de poemes dispersos i un grapat de manuals de meditació en català.